El proper 22 de desembre tenim un dinar molt especial!!Caldo de Nadal amb Galets
Rodó de Pollastre Farcit amb Prunes i Pinyons
Neules i Torrons
... I per beure, Refresc de Taronja i Llimona!!
Bon profit i Bones Vacances!!!!
dilluns 21 de desembre de 2009
Dinar especial de Nadal
El proper 22 de desembre tenim un dinar molt especial!!Caldo de Nadal amb Galets
Rodó de Pollastre Farcit amb Prunes i Pinyons
Neules i Torrons
... I per beure, Refresc de Taronja i Llimona!!
Bon profit i Bones Vacances!!!!
dimecres 16 de desembre de 2009
Tres rondalles sobre les aranyes i el pessebre
No sabem per quin set sous s’ha relacionat l’animalet de l’aranya amb el naixement de Jesús,
però hem trobat tres rondalles curtetes on la protagonista de totes elles és una aranya
just davant del pessebre.
Aquí vénen els tres contes.
La primera història es diu «L’Aranya de Natzaret» del llibre d’en Jaume Reventós «Proses
de Bon Seny»: Heu de saber que quan la Mare de Déu esperava al seu Fill, Sant Josep estava
ben enfeinat ja que havien de marxar cap a Betlem per empadronar a Maria, i mentre enllestia
el seu ruquet es va trobar amb una seva amiga, ni més ni menys que una aranya que des de
feia temps tenia el seu cau a la fusteria. En veure l’aranyeta que en Josep era a punt de marxa,
de seguida li va preguntar a on anaven, que farien, quants dies s’hi estarien.... i en veure,
l’aranyeta, que havia de quedar tota sola, va demanar al bon Josep si és que li deixava anar
amb ells. &emdash;No es preocupis &emdash; deia l’aranya &emdash; jo m’amagaré dins
d’aquest cistellet, no em mouré, no espantaré a ningú! Sant Josep, davant de la insistència i de
la bona amistat lla va deixar anar. L’endemà mateix van començar a fer camí. El ruc carregat,
Maria al seu damunt, ja que embarassada no podia fer gaires esforços, en Josep estirava del
ruc i s’ajudava per caminar d’un bon bastó. Cap el vespre van arribar a Betlem, i en no trobar
cap posada, van haver d’amagar-se en un estable on jeia un bou. De seguida Maria, potser pel
cansament i l’esforç de tot el camí, va començar a sentir els dolors del part. L’aranyeta va sortir
sense dir res i es va enfilar al sostre; des d’allà ho va veure tot. Als pocs moment naixia un Infant
bonic com una rosa, tot ell era resplendor, la seva llum illuminava tota l’establia, tot d’una l’Infant
es va posar a tremolar, sentia fred i plorava, per una finestra sense porticó passava un aire
glaçat, encara no havia arribat ningú més, l’aranyeta de seguida es va donar que tot venia
d’aquella finestra, i ràpidament es va posar a teixir una espessa teranyina que com una cortina,
fes de finestró i tapés aquella entrada de corrent. Sant Josep i el ruc, que ho van veure, de
seguida van agrair a l’aranya la seva collaboració i el seu bon cor.
La segona història «L’Aranya» del llibre d’en Josep Carner «Deu rondalles de Jesús Infant»
diu que: Una vegada era una aranya que vivia confortablement al sostre d’un estable, i quan ja
arribava l’hivern, l’aranya que ja s’amagava i es deixava portar pel son del fred, tot esperant
que arribés de nou el bon temps, diu que de sobta va sentir un gran soroll, eren Josep i Maria
que entraven per installar-se allà, però Maria no es trobava bé, estava embarassada, i al moment
va néixer en Jesús, envoltat d’una llum i una aurèola que resplendia i enlluernava a tothom.
Fora, als boscos i camps del voltant, eren plens de gent que esperaven la bona nova, i en veure
la lluentor que sortia de l’estable tots i totes van entrar a veure’l, oferir-li els millors regals de
cadascú i adorar-lo. L’aranya des d’allà dalt del sostre no entenia res, i amb tanta gent que
envoltaven l’Infant, tampoc no veia res, així que molt dissimuladament, tal com només ho saben
fer les aranyes, va anar baixant i baixant, i caminant per sobre els caps de tothom, va arribar
ben bé a davant del nen Jesús. L’aranya estava ben enlluernada de tanta llum; ja li hauria agradat
tenir ni que fos tan sols una miqueta, per poder-se comparar amb la lluerna o cuca de llum.
Però Jesús, sabedor dels desitjos de l’aranyeta, la va assenyalar amb un dit i enlairant-lo va fer
que l’aranya no només s’enfilés cap amunt sense fil, sinó que també va començar a tenir llum
pròpia, i cel amunt es va convertir en una estranya estrella. Des d’allà dalt veia el món molt
diferent, gent que no coneixia, que parlaven amb altres llengües, molts l’assenyalaven i quedaven bocabadats d’aquella lluentor.
Un mag de barba llarga i blanca que rondava perdut damunt del
seu camell, en veure aquella mena d’estrella la va començar a seguir, l’aranya de mica en mica
desfeia el camí que havia fet per la foscor del cel; al cap de no res va ser un altre home savi que
amb una barba llarga i rossa, es va posar a fer camí també seguint l’estrella; els dos homes es
van trobar i van decidir anar plegat quan unes hores més tard va ser un tercer home més vell
que els altres i de barba negra, que enlluernat pel resplendor d’aquell estrany astre es va afegir
i tots tres... seguint, seguint aquella aranya plena de llum, al cap d’un dies van arribar a l’estable i
també van poder adorar a Jesús i oferir-li els seus presents.
La tercera història «Les Aranyes i la Nit de Nadal» d’en Ramon Fuster i Rabés de llibre
«Celebrem el Nadal» idiu que: A la nit de Nadal, poc després de nàixer l’Infant Jesús tothom va
anar a portar-li presents, els pastors li duien formatges, xaiets, mantega... d’altres li oferien llet,
pa, peixos... alguns confiters li portaven xocolata, torrons, galetes... una pagesa li oferia un
pollastre, un cistell de pastanagues... uns nens li donaven dibuixos, treballs manuals, fins i tot
una colla li cantaven nadales... passada la mitja nit tots cansats per la festa, la caminada i
l’espera van anar a dormir. Va ser quan al mig d’aquell silenci els animals que eren per allà
també van oferir a l’Infant Jesús tot allò que tenien o sabien fer; un canari va fer uns refilets i una
cantarella com mai no s’havia sentit enlloc, uns gatets li van dur els seus cascavells mentre amb
la cua li feien manyagues, un gos es va posar dret sobre les seves potes del darrera i va
començar a ballar una divertida dansa que va fer somriure a l’Infant, uns xais petits amb la seva
llaneta li cobrien els peuets i li donaven escalfor; tots miraven de fer-li alguna cosa, fins que van
arribar les aranyes; en veure-les, els altres animals van posar una cara estranya, un xic com de
fàstic o desagradable, qui sap que oferirien aquelles bestioles tan lletges! De seguida les
aranyes es van enfilar al sostre i tot filant, filant van anar teixint diferents fils de teranyina de
color gris que penjaven per aquí i per allà. Emdash; Que lleig! Emdash; deien alguns animals.
Però elles no paraven de treballar, allò era tot el que sabien fer i ho feien el millor possible, però
els altres se’n reien o feien mofa. L’Infant Jesús, content com estava i agraït ja que sabia que
allò era el millor present que podien oferir les aranyes, va alçar la mà, i beneint els animalots i
els fils de teranyina, aquestes es van convertir en colors platejats i plens de llum que van ser
l’admiració de totes les altres bestioles. I encara avui en dia, es recorda aquest fet de les
aranyes, i quan s’adorna l’arbre de Nadal se li pengen fils prims com llàgrimes, llargs, lluents,
daurats o platejats que li donen una bellesa gairebé màgica i lluminosa.
Adaptació de les tres rondalles: Àngel Daban
però hem trobat tres rondalles curtetes on la protagonista de totes elles és una aranya
just davant del pessebre.
Aquí vénen els tres contes.
La primera història es diu «L’Aranya de Natzaret» del llibre d’en Jaume Reventós «Proses
de Bon Seny»: Heu de saber que quan la Mare de Déu esperava al seu Fill, Sant Josep estava
ben enfeinat ja que havien de marxar cap a Betlem per empadronar a Maria, i mentre enllestia
el seu ruquet es va trobar amb una seva amiga, ni més ni menys que una aranya que des de
feia temps tenia el seu cau a la fusteria. En veure l’aranyeta que en Josep era a punt de marxa,
de seguida li va preguntar a on anaven, que farien, quants dies s’hi estarien.... i en veure,
l’aranyeta, que havia de quedar tota sola, va demanar al bon Josep si és que li deixava anar
amb ells. &emdash;No es preocupis &emdash; deia l’aranya &emdash; jo m’amagaré dins
d’aquest cistellet, no em mouré, no espantaré a ningú! Sant Josep, davant de la insistència i de
la bona amistat lla va deixar anar. L’endemà mateix van començar a fer camí. El ruc carregat,
Maria al seu damunt, ja que embarassada no podia fer gaires esforços, en Josep estirava del
ruc i s’ajudava per caminar d’un bon bastó. Cap el vespre van arribar a Betlem, i en no trobar
cap posada, van haver d’amagar-se en un estable on jeia un bou. De seguida Maria, potser pel
cansament i l’esforç de tot el camí, va començar a sentir els dolors del part. L’aranyeta va sortir
sense dir res i es va enfilar al sostre; des d’allà ho va veure tot. Als pocs moment naixia un Infant
bonic com una rosa, tot ell era resplendor, la seva llum illuminava tota l’establia, tot d’una l’Infant
es va posar a tremolar, sentia fred i plorava, per una finestra sense porticó passava un aire
glaçat, encara no havia arribat ningú més, l’aranyeta de seguida es va donar que tot venia
d’aquella finestra, i ràpidament es va posar a teixir una espessa teranyina que com una cortina,
fes de finestró i tapés aquella entrada de corrent. Sant Josep i el ruc, que ho van veure, de
seguida van agrair a l’aranya la seva collaboració i el seu bon cor.
La segona història «L’Aranya» del llibre d’en Josep Carner «Deu rondalles de Jesús Infant»
diu que: Una vegada era una aranya que vivia confortablement al sostre d’un estable, i quan ja
arribava l’hivern, l’aranya que ja s’amagava i es deixava portar pel son del fred, tot esperant
que arribés de nou el bon temps, diu que de sobta va sentir un gran soroll, eren Josep i Maria
que entraven per installar-se allà, però Maria no es trobava bé, estava embarassada, i al moment
va néixer en Jesús, envoltat d’una llum i una aurèola que resplendia i enlluernava a tothom.
Fora, als boscos i camps del voltant, eren plens de gent que esperaven la bona nova, i en veure
la lluentor que sortia de l’estable tots i totes van entrar a veure’l, oferir-li els millors regals de
cadascú i adorar-lo. L’aranya des d’allà dalt del sostre no entenia res, i amb tanta gent que
envoltaven l’Infant, tampoc no veia res, així que molt dissimuladament, tal com només ho saben
fer les aranyes, va anar baixant i baixant, i caminant per sobre els caps de tothom, va arribar
ben bé a davant del nen Jesús. L’aranya estava ben enlluernada de tanta llum; ja li hauria agradat
tenir ni que fos tan sols una miqueta, per poder-se comparar amb la lluerna o cuca de llum.
Però Jesús, sabedor dels desitjos de l’aranyeta, la va assenyalar amb un dit i enlairant-lo va fer
que l’aranya no només s’enfilés cap amunt sense fil, sinó que també va començar a tenir llum
pròpia, i cel amunt es va convertir en una estranya estrella. Des d’allà dalt veia el món molt
diferent, gent que no coneixia, que parlaven amb altres llengües, molts l’assenyalaven i quedaven bocabadats d’aquella lluentor.
Un mag de barba llarga i blanca que rondava perdut damunt del
seu camell, en veure aquella mena d’estrella la va començar a seguir, l’aranya de mica en mica
desfeia el camí que havia fet per la foscor del cel; al cap de no res va ser un altre home savi que
amb una barba llarga i rossa, es va posar a fer camí també seguint l’estrella; els dos homes es
van trobar i van decidir anar plegat quan unes hores més tard va ser un tercer home més vell
que els altres i de barba negra, que enlluernat pel resplendor d’aquell estrany astre es va afegir
i tots tres... seguint, seguint aquella aranya plena de llum, al cap d’un dies van arribar a l’estable i
també van poder adorar a Jesús i oferir-li els seus presents.
La tercera història «Les Aranyes i la Nit de Nadal» d’en Ramon Fuster i Rabés de llibre
«Celebrem el Nadal» idiu que: A la nit de Nadal, poc després de nàixer l’Infant Jesús tothom va
anar a portar-li presents, els pastors li duien formatges, xaiets, mantega... d’altres li oferien llet,
pa, peixos... alguns confiters li portaven xocolata, torrons, galetes... una pagesa li oferia un
pollastre, un cistell de pastanagues... uns nens li donaven dibuixos, treballs manuals, fins i tot
una colla li cantaven nadales... passada la mitja nit tots cansats per la festa, la caminada i
l’espera van anar a dormir. Va ser quan al mig d’aquell silenci els animals que eren per allà
també van oferir a l’Infant Jesús tot allò que tenien o sabien fer; un canari va fer uns refilets i una
cantarella com mai no s’havia sentit enlloc, uns gatets li van dur els seus cascavells mentre amb
la cua li feien manyagues, un gos es va posar dret sobre les seves potes del darrera i va
començar a ballar una divertida dansa que va fer somriure a l’Infant, uns xais petits amb la seva
llaneta li cobrien els peuets i li donaven escalfor; tots miraven de fer-li alguna cosa, fins que van
arribar les aranyes; en veure-les, els altres animals van posar una cara estranya, un xic com de
fàstic o desagradable, qui sap que oferirien aquelles bestioles tan lletges! De seguida les
aranyes es van enfilar al sostre i tot filant, filant van anar teixint diferents fils de teranyina de
color gris que penjaven per aquí i per allà. Emdash; Que lleig! Emdash; deien alguns animals.
Però elles no paraven de treballar, allò era tot el que sabien fer i ho feien el millor possible, però
els altres se’n reien o feien mofa. L’Infant Jesús, content com estava i agraït ja que sabia que
allò era el millor present que podien oferir les aranyes, va alçar la mà, i beneint els animalots i
els fils de teranyina, aquestes es van convertir en colors platejats i plens de llum que van ser
l’admiració de totes les altres bestioles. I encara avui en dia, es recorda aquest fet de les
aranyes, i quan s’adorna l’arbre de Nadal se li pengen fils prims com llàgrimes, llargs, lluents,
daurats o platejats que li donen una bellesa gairebé màgica i lluminosa.
Adaptació de les tres rondalles: Àngel Daban
divendres 20 de novembre de 2009
20 de novembre, dia de la infància.
Hem descobert que fa 20 anys de la primera convenció on va parlar-se dels drets dels nens de TOT el món.
Com ja sabem hi ha realitats molt diferents al nostre planeta i no tots els nens tenen les mateixes situacions.
La pàgina web d'UNICEF he fet un reportatge molt interessant per conmemorar aquesta data, us animo a que hi doneu un cop d'ull!
dijous 22 d’octubre de 2009
Diades especials - La castanyada
La tardor és sinònim de fulles seques caigudes dels arbres i... CASTANYES! Aquest és el fruit típic d'aquesta època i, tot i que es poden menjar durant tota la temporada, hi ha una nit que no poden faltar: LA NIT D'ABANS DE TOT SANTS.
Els orígens d'aquesta festivitat van íntimament lligats al dia de Tot Sants.
Es veu que molts anys enrere LA CASTANYADA era una celebració dedicada als morts, un antic àpat funerari. LES CASTANYES es menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte, amb una actitud molt seriosa i respectuosa. Hi havia la creença que per cada castanya que es manjava aquella nit, una ànima era alliberada al purgatori.
LES CASTANYERES surtien als carrers de tots els pobles, viles i ciutats; A les seves parades començaven a torrar LES CASTANYES, sempre acompanyades pels MONIATOS, el segon ingredient principal d'aquesta celebració. Eren, normalment, senyores grans, tapades amb un mocador al cap i amb faldilles llargues. Mentre torraven LES CASTANYES, amb el fred que feia, aprofitaven per escalfar-se les mans.
Actualment, LA CASTANYADA és una festa en la que amics i familiars es troben per passar-s'ho bé i fer un bon sopar que per postres tindrà CASTANYES i MONIATOS, i evidentment també PANELLETS.
No podem deslligar la tradició dels PANELLETS amb la festa que ens agrada tant de LA CASTANYADA.
Per cert, voleu fer PANELLETS?
Es posen a bullir les patates amb la pell, després es treu la pell i es barreja l’ametlla en pols, les patates, el sucre i els 2 ous, ( si voleu podeu deixar reposar una estona la barreja de tot plegat).
Després feu les formes amb la barreja, els pinyons o les ametlles trencades, ( va bé per enganxar els pinyons una mica de clara d’ou o ou batut), quan acabeu si voleu els podeu pintar amb el rovell de l’ou.
Es posen uns deu minuts al forn amb aire fort ( uns 180º ), vigilant que no es cremin. els treieu del forn i els deixeu reposar.
Millor si els feu un dia o dos abans de menjar-los.
Que us vagi de gust!.
Ingredients :
700 grams d'ametlles en pols
1/2kg. de sucre
2 patates petites
2 ous sencers
uns 700 grams de Pinyons o Ametlles trencades, o la meitat de cada, (a gust del consumidor).
dimecres 30 de setembre de 2009
benvinguts i benvingudes
Hola!
Ja tornem a ser aquí!!
Un nou curs i un munt de noves il·lusions que esperem viure plegats.
Per treuren's la mandra de tornar a començar us deixo aquesta increïble fotografia d'una sortida de sol a l'Àfrica, disfruteu-la!
Ja tornem a ser aquí!!
Un nou curs i un munt de noves il·lusions que esperem viure plegats.
Per treuren's la mandra de tornar a començar us deixo aquesta increïble fotografia d'una sortida de sol a l'Àfrica, disfruteu-la!
divendres 5 de juny de 2009
lligueta maig 2009
Equips
1
Pol
Ramón
Marcel Testa
Joel
Sandra
Oriol
Ernest
Ferran
Claudia
2
Alex 5è
Victor Vayà
Carlos Vazquez
Brian
Roger 4t
Dani
Jordi
Joan
Aina
3
Albert Granollers
Sergi Vazquez
Doménec
Victor Martinez
Hector
Àlex Gràcia
Vicenç
Kevin
Roger
Victor Casado
1
Pol
Ramón
Marcel Testa
Joel
Sandra
Oriol
Ernest
Ferran
Claudia
2
Alex 5è
Victor Vayà
Carlos Vazquez
Brian
Roger 4t
Dani
Jordi
Joan
Aina
3
Albert Granollers
Sergi Vazquez
Doménec
Victor Martinez
Hector
Àlex Gràcia
Vicenç
Kevin
Roger
Victor Casado
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
