Tres rondalles sobre les aranyes i el pessebre

No sabem per quin set sous s’ha relacionat l’animalet de l’aranya amb el naixement de Jesús,
però hem trobat tres rondalles curtetes on la protagonista de totes elles és una aranya
just davant del pessebre.

Aquí vénen els tres contes.

La primera història es diu «L’Aranya de Natzaret» del llibre d’en Jaume Reventós «Proses
de Bon Seny»: Heu de saber que quan la Mare de Déu esperava al seu Fill, Sant Josep estava
ben enfeinat ja que havien de marxar cap a Betlem per empadronar a Maria, i mentre enllestia
el seu ruquet es va trobar amb una seva amiga, ni més ni menys que una aranya que des de
feia temps tenia el seu cau a la fusteria. En veure l’aranyeta que en Josep era a punt de marxa,
de seguida li va preguntar a on anaven, que farien, quants dies s’hi estarien.... i en veure,
l’aranyeta, que havia de quedar tota sola, va demanar al bon Josep si és que li deixava anar
amb ells. &emdash;No es preocupis &emdash; deia l’aranya &emdash; jo m’amagaré dins
d’aquest cistellet, no em mouré, no espantaré a ningú! Sant Josep, davant de la insistència i de
la bona amistat lla va deixar anar. L’endemà mateix van començar a fer camí. El ruc carregat,
Maria al seu damunt, ja que embarassada no podia fer gaires esforços, en Josep estirava del
ruc i s’ajudava per caminar d’un bon bastó. Cap el vespre van arribar a Betlem, i en no trobar
cap posada, van haver d’amagar-se en un estable on jeia un bou. De seguida Maria, potser pel
cansament i l’esforç de tot el camí, va començar a sentir els dolors del part. L’aranyeta va sortir
sense dir res i es va enfilar al sostre; des d’allà ho va veure tot. Als pocs moment naixia un Infant
bonic com una rosa, tot ell era resplendor, la seva llum illuminava tota l’establia, tot d’una l’Infant
es va posar a tremolar, sentia fred i plorava, per una finestra sense porticó passava un aire
glaçat, encara no havia arribat ningú més, l’aranyeta de seguida es va donar que tot venia
d’aquella finestra, i ràpidament es va posar a teixir una espessa teranyina que com una cortina,
fes de finestró i tapés aquella entrada de corrent. Sant Josep i el ruc, que ho van veure, de
seguida van agrair a l’aranya la seva collaboració i el seu bon cor.


La segona història «L’Aranya» del llibre d’en Josep Carner «Deu rondalles de Jesús Infant»
diu que: Una vegada era una aranya que vivia confortablement al sostre d’un estable, i quan ja
arribava l’hivern, l’aranya que ja s’amagava i es deixava portar pel son del fred, tot esperant
que arribés de nou el bon temps, diu que de sobta va sentir un gran soroll, eren Josep i Maria
que entraven per installar-se allà, però Maria no es trobava bé, estava embarassada, i al moment
va néixer en Jesús, envoltat d’una llum i una aurèola que resplendia i enlluernava a tothom.
Fora, als boscos i camps del voltant, eren plens de gent que esperaven la bona nova, i en veure
la lluentor que sortia de l’estable tots i totes van entrar a veure’l, oferir-li els millors regals de
cadascú i adorar-lo. L’aranya des d’allà dalt del sostre no entenia res, i amb tanta gent que
envoltaven l’Infant, tampoc no veia res, així que molt dissimuladament, tal com només ho saben
fer les aranyes, va anar baixant i baixant, i caminant per sobre els caps de tothom, va arribar
ben bé a davant del nen Jesús. L’aranya estava ben enlluernada de tanta llum; ja li hauria agradat
tenir ni que fos tan sols una miqueta, per poder-se comparar amb la lluerna o cuca de llum.
Però Jesús, sabedor dels desitjos de l’aranyeta, la va assenyalar amb un dit i enlairant-lo va fer
que l’aranya no només s’enfilés cap amunt sense fil, sinó que també va començar a tenir llum
pròpia, i cel amunt es va convertir en una estranya estrella. Des d’allà dalt veia el món molt
diferent, gent que no coneixia, que parlaven amb altres llengües, molts l’assenyalaven i quedaven bocabadats d’aquella lluentor.
Un mag de barba llarga i blanca que rondava perdut damunt del
seu camell, en veure aquella mena d’estrella la va començar a seguir, l’aranya de mica en mica
desfeia el camí que havia fet per la foscor del cel; al cap de no res va ser un altre home savi que
amb una barba llarga i rossa, es va posar a fer camí també seguint l’estrella; els dos homes es
van trobar i van decidir anar plegat quan unes hores més tard va ser un tercer home més vell
que els altres i de barba negra, que enlluernat pel resplendor d’aquell estrany astre es va afegir
i tots tres... seguint, seguint aquella aranya plena de llum, al cap d’un dies van arribar a l’estable i
també van poder adorar a Jesús i oferir-li els seus presents.


La tercera història «Les Aranyes i la Nit de Nadal» d’en Ramon Fuster i Rabés de llibre
«Celebrem el Nadal» idiu que: A la nit de Nadal, poc després de nàixer l’Infant Jesús tothom va
anar a portar-li presents, els pastors li duien formatges, xaiets, mantega... d’altres li oferien llet,
pa, peixos... alguns confiters li portaven xocolata, torrons, galetes... una pagesa li oferia un
pollastre, un cistell de pastanagues... uns nens li donaven dibuixos, treballs manuals, fins i tot
una colla li cantaven nadales... passada la mitja nit tots cansats per la festa, la caminada i
l’espera van anar a dormir. Va ser quan al mig d’aquell silenci els animals que eren per allà
també van oferir a l’Infant Jesús tot allò que tenien o sabien fer; un canari va fer uns refilets i una
cantarella com mai no s’havia sentit enlloc, uns gatets li van dur els seus cascavells mentre amb
la cua li feien manyagues, un gos es va posar dret sobre les seves potes del darrera i va
començar a ballar una divertida dansa que va fer somriure a l’Infant, uns xais petits amb la seva
llaneta li cobrien els peuets i li donaven escalfor; tots miraven de fer-li alguna cosa, fins que van
arribar les aranyes; en veure-les, els altres animals van posar una cara estranya, un xic com de
fàstic o desagradable, qui sap que oferirien aquelles bestioles tan lletges! De seguida les
aranyes es van enfilar al sostre i tot filant, filant van anar teixint diferents fils de teranyina de
color gris que penjaven per aquí i per allà. Emdash; Que lleig! Emdash; deien alguns animals.
Però elles no paraven de treballar, allò era tot el que sabien fer i ho feien el millor possible, però
els altres se’n reien o feien mofa. L’Infant Jesús, content com estava i agraït ja que sabia que
allò era el millor present que podien oferir les aranyes, va alçar la mà, i beneint els animalots i
els fils de teranyina, aquestes es van convertir en colors platejats i plens de llum que van ser
l’admiració de totes les altres bestioles. I encara avui en dia, es recorda aquest fet de les
aranyes, i quan s’adorna l’arbre de Nadal se li pengen fils prims com llàgrimes, llargs, lluents,
daurats o platejats que li donen una bellesa gairebé màgica i lluminosa.


Adaptació de les tres rondalles: Àngel Daban